Hola companys, perdoneu la tardança de la meua entrada en el blog, però el divendres estava massa trist per a escriure i el disabte l'hi dedique completament a la meua família, així que avui després de recuperar forces he decidit posar-me som-hi.

  Mai vaig pensar ni per un moment que dues setmanes et farien estimar tant a uns xiquets que prèviament no coneixiem.
Però si d'alguna cosa estic segura és que aixi ha estat, i no em dona vergonya dir que el divendres a la nit, quan arribe a la meua casa, una lagrima va recorrer la meua galta quan vaig recordar que ja no  aniría aalli tots els dies.
Han estat uns dies meravellosos per a tots, segurament, doncs a més de poder reivindicar les nostres ganes de ser mestres, hem pogut gaudir de nous amics, noves experiències, i la pena és que solament són dues semanes, almenys deurien  ser dos mesos, per a poder gaudir mes si cap.

Àdhuc aixi, crec que tots els sentiments que duem en el cor no es poden expressar amb paraules, doncs no hi ha paraules que expressen l´emoció i l'afecte que ha quedat en la nostra memoria quan recordem a cadascun del nostre xiquets.

Ara companys solament ens queda lluitar per a poder traure avant els estudis que seran els que ens permitan poder gaudir de nou 'aquell somni que tots tenim en un rincó de la nostra ànima.

El dia d'avui ha transcorregut mes o menys com sempre, però amb la excepcion que ja estem arribant al final i comença la nostàlgia a fer-se  notar cada vegada mes en nosaltres. 

Les xiques d'infantil ja ens hem coordinant per a seguir en contacte, pel bon ambient que s'ha creat en nosaltres, i amb els xiquets doncs....no podem mantenir-nos en contacte de forma tan seguida, però la meua tutora en el cole si que m'ha convidat que passe a veure'ls quan vulga i s'ha oferit per si necessite algun tipus de material, o qualsevol cosa, a prestar-me ajuda sempre que ho necessite. per això avui volguera rendir-li un menut homenatge a aqueixa dona,

 Ella ja és major, rondara els 60, però és la professora mes encantadora d'infantil que conec. Entranyable i familiar, todavia a la seua edat segueix sorprendiendose amb cada  frase d'un xiquet, rient amb ells i sentint per la educaciò el mateix afecte, amor i respecte de quan va començar

. Ella és unica, una bona persona on les haja, cuida als xiquets amb un amor inesgotable, explica les coses les vegades que els faça falta, s'asseu al costat d'aquell que més li costa i li anima i estimula a seguir cap a davant, conta els millors contes del món, doncs fins a mi  m'enlluerne quan l'altre dia contava un conte. De vegades pense en el destí, i pense que les coses no ocorren per casualitat, llavors assec que la vida em va posar aquest cole en la meua destinació i a aquesta dona en la meua vida.

El dia d'avui tambien ha estat molt estable amb els xiquets, encara que a pesar de dur amb ells les mateixes rutines i habits, es nota que comença a fer mes calor en les aules i els nanos es reboten amb mes facilitat.

Estan mes dispersos, menys atents, i la pobra professora todavia no entenc com no s'ha quedat sense veu de tant repetir les coses. Un dels menuts ultimamente està tenint un compartament molt intranquil i la tutora ha citat avui als seus pares per a comentarselo . Ambdós, segun m'ha comunicat aquesta vesprada  la meua professora, ja que jo no he estat, han acordat realitzar una taula de comportament amb el nano i si la seño li posa una carita trista, eixa vesprada es queda sense parc.

 Em fa molta gràcia veure en general, els problemes de la infantesa, que et posen una cara trista és el pitjor del pitjor que pot passar en la teua vida!!!, sobretot perquè et quedes sense parc!!, ojala la meitat dels problemes que tenim quan som adults depengueren d'una carita trista. però bo la veritat és que per a ells això deu ser com els nostres problemes per a nosaltres....

Per altra banda aquest matí les alumnes que som d'infantil, hem anat a parlar amb el director del centre, perquè ens donara la informació que poguera, per a realitzar la memòria, com nombre de professors del centre, objectius generals, ideari de centre, en fi que l'home molt gentilment ens ha atés i ha posat al nostre abast el pcc, el reglament de regimen intern, perquè els pegarem una ullada i ens ha fotocopiat el pec.

Asi que així ha estat el meu dia d'avui, per ultim volia comentar el bon equip de practiques que hem fet les alumnes d'infantil, que esmorzem juntes, vam prendre cafe juntes,ens veem en el pati, i hem fet una amistat en els dias de practiques que segur que no oblidarem mai.

El dia d'avui ha estat semblat a la resta, doncs al treballar en infantil, les rutines i els hàbits formen el pa nostre de cada dia,però el que trac de tot açò és que les professores no són unes simples professores.

Les professores d'infantil són una barreja de mares, psicologas, infermeres, educadoras, són dones que tenen una mica de Déu per la immensitat del seu amor i molt de angels per la incansable sol·licitud de les seues cures.

Són dones que sent joves, tenen la reflexiò d'unes ancianes, i si són majors treballen amb el vigor de la joventut.

Són dones que sent intel·ligents s'acomoden a la innocència dels xiquets.

He quedat fascinada amb la labor de les mestres d'infantil...

Per altra banda aquesta vesprada hem anat a veure al professor de pedagogia terapèutica, el qual ens ha explicat la labor que es realitza amb tots aquells xiquets que bé siga per la seua situació sociofamiliar o bé siga perquè els ha derivat un psicóleg, acudeixen a l'aula com un assedegat a un oasi, cercant un lloc on reconfortar-se i poder seguir al llarg del seu camí.

El divendres, tindre l'oportunitat de poder veure el funcionament d'aquestes classes, doncs un dels xiquets que acudeixen al projecte realitza tres sessions de pedagogia terapeutica, i el professor m'ha convidat que veja com treballa amb el.

  Serà una experiència bonica no ho dubte, doncs la educació especial i la aquest tipus de pedagogia són dos vessants a més de la d'infantil que mes criden la meua atenció en tot el procés d'ensenyament.

  Així doncs ha transcorregut el dia  d'avui, entre rutines, abraçades dels menuts, floretes sobre lo bonica que  per estas, per part dels mes menuts, invitacions a jugar al rotlle, sobretot per part de les xiquetes i per ultim la possibilitat d'assistir a la classe de pete del divendres.

Moltes salutacions companys

Avui estic realment feliç, doncs aquesta vesprada he donat jo la classe.

Hem treballat els blocs logics,  cosa que jo treballe habitualment amb els xiquets de la Fundació on col·labore.

Jo en el meu treball habitual sóc seguidora d'una metodología, el nom de la qual és cemedete i que us anime a descobrir.

  CEMEDETE són les sigles que signifiquen: centre, médic de diagnostic i tractament educatiu, i aquesta metodología centra el seu eix d'activitat en aconseguir el desenvolupament armónic en el xiquet, utilitzant com eix vertebrador la psicomotricitat, treballant la percepció, el control i inhibició i el sistema ritmic.

Quan parlem de percepció una de les part que treballem són els blocs logics, per això els conec tan bé.

  Axí, doncs he treballat amb ells les formes, grandàries, grossors i colors, animant als xiquets a la comprensió d'ordenes plantejades amb negacions, com per exemple que em donaren els blocs que no són grans, o els quals no són gruixuts, o els quals no són ni grans ni gruixuts.

  També, hem realitzat series,  tenint en compte el canvi de dos, tres i fins a quatre qualitats.

Altra activitat que hem realitzat amb els blocs logics, ha sigut  una ordenació lógica en la qual hem col·locat totes les peces de forma organitzada segun uns  criteris de distribució

Aquesta activitat està molt relacionada amb el concepte de les matemàtiques, doncs els xiquets han de seleccionar, comparar, classificar i ordenar seguint un criteri.

Ha estat realment interessant poder aplicar una metodologia que jo coneixia i que als xiquets els ha encantat.

  També els he contat un conte aprofitant la sesió  de blocs lógics que es titula: Per quatre cantons de res, en el qual uns cercles es fan amics d'un quadrat però el quadrat no cap per la porta de la casa dels cercles ,perquè duu cantons i llavors els cercles decideixen fer la porta mes gran perquè càpia el seu amic.

Estic molt contenta, les practiques m´estan   aportant moltísim, i el cole està portant-se genial amb tots nosaltres.

Bé amics demà us seguisc contant.
Fins a matí i a descansar que demà ens esperen un montó de xiquets i moltes mes activitats

Hola companys, avui vaig a realitzar dues entrades, la del divendres que no vaig poder realitzar per motius personals, i la d'avui.

Pel que fa al divendres comentar que va ser un dia realment interessant,encara que se'm passe volant perquè això d'eixir a les 12 fa que no t'assabentes practicament del dia.

El divendres començem com és habitual, amb una assemblea en la qual els xiquets passen llesta, posen la data, miren el temps que fa i canten una canço, per a després treballar un tema seleccionat per la professora en el qual tots participen sentats en la catifa.

Aquesta vegada el tema a tractar era el de les paraules que duen la lletra a

. La professora els ensenyava unes dibuixos i ells tenien que dir si duia la lletra a o no.

Per exemple els ensenyava un dibuix d'un sol, i ells  tenien que dir que sol no duu la lletra a, o els ensenyava una poma i ells deien que si que duia la lletra a

. Tot açò realment va ser una introducciò perquè posteriorment quan s'assegueren en les seues tauletes realitzaren una fitxa de la lletra a minuscula, en la qual els xiquets devien repassar la lletra pels puntets.

. Quan anaven acabant s'anaven traient el seu entrepà per a anar esmorzant dins de l'aula, i una vegada van haver finalitzat tots d'esmorzar eixim al pati.

El pati del divendres dura un poc menys que els demés dies perquè els xiquets a la una es van a casa així que estiguerem fins a les dotze menys deu en el pati i quan vam entrar a classe es van posar les jaquetes i els que anaven al menjador es van anar, i els demés els duem amb els seus pares.

Nosaltres a les 12 acabem també però a les 2 ens van convidar a un claustre, que va esser una experiència unica..

Jo m'ho imaginava molt mes formal, però resultà ser un moment bastant familiar en el qual després que el director exposara els punts a tractar es van dialogar, i es van abordar amb total coordialitat.

Els punts que es van tractar, van esser:
  el d'un xic una mica inestable, conflictiu i agressiu, amb el qual teniem que anar amb compte en el pati, de  que els demes xiquets no ho provocaren.

  Tambe parlaren deque el cole necessita una mà de pintura, especialment el pati.
Es tracto el tema de les retallades, en el qual es va proposar entre altres coses la reutilització dels llibres de text.
La revisió del PEC i una reunió que es tenia prevista amb la COCOPE.

En fi un dia molt interessant, i una experiència mes...

Avui el dia ha estat molt  tranquilet amb léxcepció que a ultima hora del matí els xiquets tenien gimnàstica .
 La classe de gimnàstica ha estat molt interessant doncs em recorda a les classes de psicomotricidad que feia aamb els xiquets quan estudie el grau d´educació infantil.
Per la vesprada hem fet coneixement del mitjà, i els han ensenyat als xiquets els semafors, quan és roig no poden passar, quan és verd si poden i quan és groc, han de fer-lo amb precaució.
 Als xiquets aquestes classes els agraden molt doncs per a ells és un joc i una diversió.
 Per últim i per a finalitzar avui, volia dedicar-vos l'estrofa d'una cançó dedicada als mestres: Tu  em vas ensenyar a volar, amb ales de pardalet, quan no era mes que un xiquet, sense por a la llibertat, no met faràs vell mai, germà, amic mestre, sempre com un pare nostre en boca d ´álgun xaval

Hola a tots companys, avui ha estat un *dia genial, hem tingut classe de *musica amb els nens,, els he ensenyat una cançó i ens hem passat l'estona cantandola

La veritat és que m'agrada molt el *cole i es treballa molt bé amb els nens,malgrat que sota el meu punt de vista i tal vegada per *deformacion professional, falta una mica de *psicomotricidad, i orientació espacial, doncs molts al no tenir adquirits aquests conceptes, no entenen que el numero que va davant del 2 és el 1 i no és el 3, ja que aquestes generacions no tenen com nosaltres *teniem a *supercoco que ens explicava per activa i per passiva el que era davant ,darrere, dalt i baix....

Encara que estic en infantil, avui he conegut al professor de *pedagogia *terapeutica ja que conec a diversos nens que van a aquest *cole i ells mateixos em van presentant a la resta de l'equip educatiu, de fet en la meva classe de 4 anys *tambien tinc una nena coneguda.

Abans de la classe musical hem tingut una assemblea amb els nens, i he pres nota de moltes de les frases que han dit perquè el seu convenciment era tal, quan les deian que no es merecien menys.

Exemples d'elles són:

A l'explicar la professora els mitjans de transport, els ha preguntat si algun sàvia que era una canoa, al que un d'ells ha contestat:, és un vaixell amb forma de *platano, i tambe ha afegit que ell coneix altre mitjà de transport que és la *colomotora, en comptes de la locomotora.

M'ho passo genial amb ells, l'ultimo *dia que estiguem de practiques realitzaré jo la classe, sota la *supervisió de la meva professora, i he pensat dur-me la guitarra, per a cantar amb ells Que us sembla?

Bé demà us segueix contant mes notícies dels meus nens, als quals estic desitjant veure cada *dia, doncs  tal volta el *dia de matí quan siguin majors no s'acordin de les nostres cares ni tal vegada s'acordin de nosaltres però pot ser recordin aquella paraula d'alè que els vam donar quan van caure en el pati i es van fer mal en els genolls, o aquell petó acompanyat d'un sana sana, si no guareix avui guarís matí.

Molts anims a tots els meus benvolguts companys i futurs mestres, tal volta el *dia de matí ens tornem a trobar

 Avui volia fer una reflexió sobre els mestres en general, sobre la profesió de ser mestre:
Moltes vegades quan pegue una mirada al meu passat trobe el record d'éssers que han format part de la meua vida. Algun amic, algun company, algun ésser benvolgut o algun desconegut que em deixara un bell record en la meua vida. Mas avui escrivint arriva fins a la meua ment el record d'un ésser que molts de nosaltres oblidem sent adults, un ésser que va ser per a nosaltres un dels factors mes importants en el nostre progrés.



Un ésser que va aparèixer en les nostres vides sent xiquets , quan vam arribar per primera vegada a una escola tremolant d'esglai i de curiositat davant un món nou terriblement desconegut , un ésser que va desaparèixer sent ja joves quan ens sentíem amb la saviesa necessària per a enfrontar-nos a nous mons i per a arribar a els nostres primers horitzons .



Aquest ésser de qui els parle és ” El Mestre” , aquell mestre que amb la seua presència omplia aquella sala de classes en la qual vivim una part de les nostres vides i que la seua companyia va ser per a nosaltres la paraula que ens ensenyava i el consell que ens guiava .



Es que molt és el que els devem als nostres pares, mes també gran és el nostre deute a qui van prendre la tremenda responsabilitat de ser els continuadors de la cultura i el saber. Ara vaig a explicar perquè el mestre du la seua professió al cor:



Algú va dir...” El mestre és el llaurador de l'esperit , el qual va pels camps de la ment i l'ànima en sembra constant de la idea”, a l'escoltar aquelles paraules vaig sentir per agregar alguna cosa mes , potser ho mes important d'aquell llaurador és que mai espera rebre la collita del que ha sembrat , que no es deté sota l'ombra d'un arbre a mirar com el fruit creix , sinó que prossegueix incansablement una vegada i una altra en aquella missió que es va imposar . Pensar que és tan simple per a alguns i tan difícil per a uns altres lliurar a un mestre el regal mes preuat per ells, que és la comprensió per la seua labor, el fer-los arribar l'afecte traduït en una major dedicació a l'estudi i en l'esforç per ser millors. Mas la destinació ha volgut moltes vegades fer que els mestres siguen incompresos pels alumnes i mes àdhuc pels pares el que fa moltes vegades acatxar els seus muscles i que ronden en les seues ments la decisió d'acabar amb aquella missió que un dia es van imposar, mes d'alguna part trauen les forces necessàries per a lluitar contra aquelles barreres i seguir avant.



Avui per tot allò vull des de la distància dir-los als quals van ser els meus mestres que els record amb afecte al sentir que vaig ser una mica del que vostès van sembrar, que vaig esser una part de les seues vides, els vostres dies van ser els meus dies i junts vam fer el camí nostre. Un dia deixem de seguir junts per les senderes doncs el vostre i el meu havien de separar-se i mentre el meu anava a ensenyorir-se d'un horitzó el vostre anava cap a altres matins.



Avui perquè m'adone que em van dur per la bona sendera des de xiquet i un dia em van deixar al final del sent ja tot un adult, vull dir-los...” GRÀCIES PER TOT EL QUE EM VAN DONAR.



*Ojala la vida em permeta retrobar-los novament per a donarles una abraçada fraterna .

Avui 20 de febrer ha estat el meu primer dia de practiques en el cole Teodoro Llorente. A les 9 ens hem reunit tots els estudiants amb Antonio el cap d'estudis, i després d'una breu reunió en la sala de professors, ens ha acompanyat a cadascún de nosaltres a les aules corresponents.

 La meua aula és 4a , un aula lluminosa i espaiosa, els xiquets són 25 repartits en equips de 4 segon els següents colors: roig, verd, blau i groc. Aquest matí hem realitzat una assemblea, en la qual un d'ells era l'encarregat del dia i posava la data, passava llista etc.Després cadascún d'ells com era dilluns, ens anaven contant tot el que havien fet el cap de setmana, la veritat que aquesta part ha estat genial, crec que feia temps que no em reia tant, les frases dels xiquets sempre m'han semblat el millor best seller del món.Després de l'assemblea cada xiquet s'asseia al costat del seu equip en els seues cadires i taules per a realitzar una fitxa de grafo motricidad, a l'acabar podien traure el seu esmorzar i anar esmorzant, doncs esmorzen dins de classe, i abans d'eixir al pati. El pati és d'una duracion de quasi seixanta minuts en els quals els xiquets gaudeixen de joc lliure i aprofiten per a fer carreres...Després d'aquestos moments tan grats de pati en els quals he pogut veure a la resta de les meues companyes de practiques hem entrat de nou a l'aula, hem cantat una cançó, hem fet altra fitxa i un poquet de joc de racons...

 Així ha segut tot el meu matí, la vesprada ha estat mes tranquileta, doncs ja estaven els xiquets mes cansats.... He gaudit moltísim, he pogut participar en totes les activitats, he sentit la ilusió que duu  cada mestre en cadascun dels seus cors, quan entren per la porta de l'aula, ha estat una experiència gratament sorprenent

Bons dia a tots companys:

Avui, ja és Diumenge dia 19, i estem a escasses hores de començar la nostra experiència com alumnes en practiques en un col.legi..

La veritat és que no em trobe nerviosa, però si amb moltes ganes de començar i conèixer a tots els xiquets, alhora que impaciente per saber com ens rebrán en el cole, i que farem el primer dia.

  M´agradaría que aquesta experiència fóra tan positiva que no la oblidarem mai, per ser la primera que com futurs docents tenim l'oportunitat de gaudir.

Esperem que tot ens vaja bé, i que passem uns dies dels mes feliços.

Demà ja us conte que tal el primer dia.Una abraçada companys.