Hola companys, perdoneu la tardança de la meua entrada en el blog, però el divendres estava massa trist per a escriure i el disabte l'hi dedique completament a la meua família, així que avui després de recuperar forces he decidit posar-me som-hi.

  Mai vaig pensar ni per un moment que dues setmanes et farien estimar tant a uns xiquets que prèviament no coneixiem.
Però si d'alguna cosa estic segura és que aixi ha estat, i no em dona vergonya dir que el divendres a la nit, quan arribe a la meua casa, una lagrima va recorrer la meua galta quan vaig recordar que ja no  aniría aalli tots els dies.
Han estat uns dies meravellosos per a tots, segurament, doncs a més de poder reivindicar les nostres ganes de ser mestres, hem pogut gaudir de nous amics, noves experiències, i la pena és que solament són dues semanes, almenys deurien  ser dos mesos, per a poder gaudir mes si cap.

Àdhuc aixi, crec que tots els sentiments que duem en el cor no es poden expressar amb paraules, doncs no hi ha paraules que expressen l´emoció i l'afecte que ha quedat en la nostra memoria quan recordem a cadascun del nostre xiquets.

Ara companys solament ens queda lluitar per a poder traure avant els estudis que seran els que ens permitan poder gaudir de nou 'aquell somni que tots tenim en un rincó de la nostra ànima.

El dia d'avui ha transcorregut mes o menys com sempre, però amb la excepcion que ja estem arribant al final i comença la nostàlgia a fer-se  notar cada vegada mes en nosaltres. 

Les xiques d'infantil ja ens hem coordinant per a seguir en contacte, pel bon ambient que s'ha creat en nosaltres, i amb els xiquets doncs....no podem mantenir-nos en contacte de forma tan seguida, però la meua tutora en el cole si que m'ha convidat que passe a veure'ls quan vulga i s'ha oferit per si necessite algun tipus de material, o qualsevol cosa, a prestar-me ajuda sempre que ho necessite. per això avui volguera rendir-li un menut homenatge a aqueixa dona,

 Ella ja és major, rondara els 60, però és la professora mes encantadora d'infantil que conec. Entranyable i familiar, todavia a la seua edat segueix sorprendiendose amb cada  frase d'un xiquet, rient amb ells i sentint per la educaciò el mateix afecte, amor i respecte de quan va començar

. Ella és unica, una bona persona on les haja, cuida als xiquets amb un amor inesgotable, explica les coses les vegades que els faça falta, s'asseu al costat d'aquell que més li costa i li anima i estimula a seguir cap a davant, conta els millors contes del món, doncs fins a mi  m'enlluerne quan l'altre dia contava un conte. De vegades pense en el destí, i pense que les coses no ocorren per casualitat, llavors assec que la vida em va posar aquest cole en la meua destinació i a aquesta dona en la meua vida.