El dia d'avui ha transcorregut mes o menys com sempre, però amb la excepcion que ja estem arribant al final i comença la nostàlgia a fer-se  notar cada vegada mes en nosaltres. 

Les xiques d'infantil ja ens hem coordinant per a seguir en contacte, pel bon ambient que s'ha creat en nosaltres, i amb els xiquets doncs....no podem mantenir-nos en contacte de forma tan seguida, però la meua tutora en el cole si que m'ha convidat que passe a veure'ls quan vulga i s'ha oferit per si necessite algun tipus de material, o qualsevol cosa, a prestar-me ajuda sempre que ho necessite. per això avui volguera rendir-li un menut homenatge a aqueixa dona,

 Ella ja és major, rondara els 60, però és la professora mes encantadora d'infantil que conec. Entranyable i familiar, todavia a la seua edat segueix sorprendiendose amb cada  frase d'un xiquet, rient amb ells i sentint per la educaciò el mateix afecte, amor i respecte de quan va començar

. Ella és unica, una bona persona on les haja, cuida als xiquets amb un amor inesgotable, explica les coses les vegades que els faça falta, s'asseu al costat d'aquell que més li costa i li anima i estimula a seguir cap a davant, conta els millors contes del món, doncs fins a mi  m'enlluerne quan l'altre dia contava un conte. De vegades pense en el destí, i pense que les coses no ocorren per casualitat, llavors assec que la vida em va posar aquest cole en la meua destinació i a aquesta dona en la meua vida.